La sorpresa és un estat mental i fisiològic d'alteració emocional breu, una resposta d'ensurt experimentada tant per humans com per animals resultat d'un esdeveniment inesperat, igui positiu o negatiu. És una de les sis emocions bàsiques identificades per Paul Ekman i Wallace V. Friesen en el seu llibre de 1975 Unmasking the Face[1] (Desemmascarant la cara). Pot ser neutral/moderat, agradable, desagradable, positiu o negatiu. La sorpresa pot passar a diferents nivells d'intensitat que van des de molt sorprès, que pot induir la resposta de lluita o fugida, o poca sorpresa que provoca una resposta menys intensa als estímuls.
Sol ser un estat involuntari previ al moment on el cervell processa la nova informació i reacciona amb el sentiment apropiat.[2][3] Físicament es manifesta per l'elevació de les celles, l'obertura de la boca, els ulls esbatanats i la paràlisi momentània de l'expressió facial. Aquests trets físic tenen un origen adaptatiu; davant un entorn nou o inesperat, l'organisme es posa en alerta per avaluar-lo i avançar-se a possibles amenaces o beneficis, per això s'incrementa l'angle visual i se centra l'atenció en el nou escenari.[4]